L’origen d’Artesa cal buscar-lo uns segles enrere i una mica més amunt, al cim de la muntanya del Castellot, on als segles IX i X es va construir un hisn o fortificació per controlar la frontera entre al-Àndalus i el comtat d’Urgell

Entre els anys 1010 i 1017, el castell d’Artesa va ser conquerit per dos personatges importants de l’època: Ramon Borrell, comte de Barcelona i Ermengol II, comte d’Urgell. Més endavant, el 1037, Ermengol II d’Urgell i la seva esposa Belasqueta el van vendre a Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda, vassalls i figures puntals de la política expansionista dels comtes d’Urgell. 

Així, Arnau Mir de Tost i Arsenda es van convertir en els primers senyors d’Artesa. En el testament que va fer Arsenda l’any 1068, va deixar el castell a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Ponç II de Cabrera. A la seva mort, Arnau Mir de Tost va seguir la voluntat de la seva esposa i, per això, el castell va passar a mans dels Cabrera, vescomtes d’Àger.

A partir de finals de segle XII, arran del casament de la marquesa de Cabrera amb Gombau III de Ribelles, la fortalesa i la vila d’Artesa van ser senyorejats pels Ribelles fins que, l’any 1504, un tal Ramon de Ribelles va designar-ne el monestir de Montserrat hereu universal. Així, l’abadia de Montserrat va ostentar el senyoriu d’Artesa fins al segle XIX.

Amb la incorporació definitiva del territori al comtat d’Urgell, durant els segles XIII i XIV, la vila d’Artesa es devia traslladar a la part baixa, a l’indret actual, atreta per la proximitat de l’horta, la séquia i els molins. Possiblement, durant els segles XIV i XV la vila va quedar definida a l’actual centre històric.

L’Artesa medieval era una vila emmurallada i delimitada exteriorment per un fossat, amb un únic accés a través del Portal de la Sínia dels Molins, situat al final de l’actual carrer Carnisseries. Durant el segle XV l’organització municipal d’Artesa estava inspirada en el règim de la paeria, amb un batlle, tres paers i un Consell General format pels homes caps de família que representaven la vila, tots ells majors d’edat i pagesos. Quan s’havien de decidir afers importants, els representants municipals es reunien al davant de l’antiga l’església de Santa Maria, en trobades obertes a les quals podia assistir la resta de la població. La importància de l’activitat comercial d’Artesa de Segre es reflecteix en la concessió del rei Martí l’Humà per celebrar un mercat setmanal cada dijous a la plaça de la Vila, on s’arreplegaven diversos artesans com ara teixidors, ferrers, carreters o boters.