El paisatge que avui s’obre davant nostre a Artesa de Segre —serè, agrícola i aparentment tranquil— va ser l’any 1938 un escenari estratègic de primer ordre dins la Guerra Civil.

La seva posició com a cruïlla natural de comunicacions, amb connexions cap al Pirineu i França, cap a la plana de Lleida i Barcelona, i cap a la primera línia del front, va convertir el municipi en una peça clau dins el sistema defensiu de l’Exèrcit de la República. En aquest context es va impulsar la construcció d’un important conjunt de fortificacions que avui coneixem com el Cinturó Defensiu d’Artesa de Segre.

Trinxeres excavades a la roca, nius de metralladora formigonats i refugis soterrats configuren aquest sistema defensiu, construït a partir de la primavera de 1938 per presoners del Batalló Disciplinari número 2, amb base al municipi. Malgrat l’esforç tècnic i humà que va suposar aquesta obra d’enginyeria militar, les defenses no van poder resistir l’avenç de les tropes franquistes.

Amb el pas del temps, el paisatge va recuperar la calma i l’activitat agrícola va tornar a modelar el territori. Tanmateix, aquestes estructures han romàs en silenci durant dècades, com a testimonis materials d’un dels episodis més intensos de la nostra història recent.

Avui, gràcies al projecte de recuperació i senyalització impulsat a la Serra de la Torre de l’Àliga, aquest patrimoni es posa a l’abast de tothom.